La imatge I el text
Durant molts d’anys el gravat calcogràfic va anar lligat a la il.lustració de llibres; el gravat era utilitzat per artesans gravadors com el medi de reproducció i difusió d’imatges més fidel, íntimament associat a la impremta.
El gravat i la impremta
A partir de la invenció de la fotografia i conseqüentment del fotogravat, el gravat i la impremta van seguir camins diversos. La impremta es va convertir en una activitat industrial.
La comunió entre imatge i text
En l’actualitat el gravat calcogràfic està reservat a la producció artística amb edicions limitades i, com enyorant un passat comú, a la producció de llibres de bibliòfil i carpetes de gravats acompanyats de textos.
La idea
El tema que vam proposar aquest curs als nostres alumnes va ser precisament aquest: realitzar un gravat relacionat amb un text. A priori les úniques premises eren les següents: les tècniques calcogràfiques podien ser de lliure elecció, el format havia de ser igual per a tothom i els textos havien d’estar impresos en gravat calcogràfic.
Es va elaborar una carpeta en comú que contenia el projecte individual de cada alumne. I es van imprimir tants exemplars com a participants.
En aquesta proposta es complien diverses fites: l’elecció per part de l’artista del text més adient a la seva obra; la realització dels gravats (un per la imatge i un pel text); el treball en comú; i per últim la impressió d’un nombre determinat d’exemplars.
La dificultat
Pels artistes participants s’obria un gran ventall de possibilitats molt variat i ric en recursos, alhora que aterrador pel fet d’haver d’escollir. Primer, cadascú va haver de triar un tema particular. Un cop pensat aquest tema l’artista passa a la creació de la imatge; o també es pot donar a l’inrevès, a partir de la imatge es pensa quin text pot ser l’adient.
El text
Respecte el text que acompanyarà la imatge, aquest pot ser d’un autor proper o llunyà; l’idioma pot ser l’original, una traducció o ambdós; el tipus de lletra, manuscrit o amb lletra d’impremta (Times, Helvetica, Garamond, Futura, etc.); el tamany de la lletra; l’espai que ocupa el text dins la pàgina; i decidir si el text pren tot el protagonisme o és un element secundari. Seguidament es procedeix a realitzar un fotogravat del text a la planxa.
La imatge
L’artista s’enfronta als mateixos dubtes però aquesta vegada més íntims, ja que es tracta de la creació d’una imatge; és la seva pròpia obra. Les possibilitats són infinites, el nostre temps no. Cal escollir una altra vegada: el tipus de planxa (de coure o de fusta); la tècnica, que pot ser directa (puntaseca, additiva i carborundum) o indirecta (aiguafort, aiguatinta, sucre, etc.); utilitzar una sola tinta o vàries; de color o en tinta negra; el nombre de planxes necessàries per a realitzar la imatge; el format, que serà a una sola cara, dues, etc
Després d’un munt d’assajos, rectificacions, dubtes i conflictes, l’artista i l’obra van trobant el seu camí.
La carpeta
La última cosa per resoldre, en aquest cas en comú, és la presentació i el títol genèric de l’obra.
La darrera dificultat que troba l’artista és realitzar la impressió de 17 estampes iguals. Donat el caràcter creatiu i no conservador dels artistes, aquest fet representa un veritable esforç, tant per la part tècnica com emocional. És el gran repte d’aquest curs.
Jordi Rosés
production
Patronat Municipal de Cultura
Concep
Jordi Rosés
Pilar Lloret
Scrip
Jordi Rosés
Graphic
Bernat Alsina
Curator
Gisel Noé
Photography
Milena Rosés
Artist
Ariadna Albareda
Núria Alberch
Montserrat Brugué
Ismael Cabezudo
Marina Carbonell
Cristina Castanera
Arnau de la Hoz
Núria Hurtado
Daniel Llin
Charo Montejano
Marcè Montserrat
Armand Núnez
Jordi Oltra
Eva Sánchez
M.Jesús Sánchez
David Vergés