logoIntaglio prints        Jordi Rosés & Pilar Lloret
Tornar

Edicions Pròpies en gravat calcogràfic

line

El Taller

   
 

plate

Què és el gravat?
 

El gravat calcogràfic o de talla dolça consisteix en tota una sèrie de tècniques que permeten estampar una imatge feta mitjançant una incisió sobre una planxa principalment metàl·lica.

 

 
 
  esquema gravat calcogràfic

El procés
Sobre la superfície de la planxa metàl·lica (que pot ser de coure, zenc, ferro, etc.) el dibuix es buidat. directament a ma o ratllant una capa fina de vernís impermeable que, en acabat, submergirem en un bany d'àcid fins a aconseguir fer un solc a la superfície. Un cop hem passat la imatge a la planxa, es cobreix la superfície amb tinta, que es fa penetrar a les incisions realitzades; mes tard, es neteja per sobre la planxa, per deixar-Ia completament neta de tinta superficial. S'hi posa un paper humit al damunt i es fa passar per una premsa de gran pressió anomenada tòrcul. La principal característica d'aquest tipus d'estampació és la gran riquesa de la impressió i la qualitat de textura de la superfície impresa.

 

Els principis
Les imatges gravades sobre diverses superfícies van aparèixer molt abans que la seva impressió. Hom pot observar gravats sobre pedres i ossos de L'època prehistòrica. El poble etrusc va ser el primer a decorar peces metàl·liques (bronze) fent servir un cisell i un martell i cobrint el solc amb una base blanca per accentuar el dibuix. Aquest poble va realitzar així, imatges precioses. Els artesans, orfebres i fabricants d'armadures de L'Edat mitjana van reprendre o redescobrir aquesta tècnica emprant L'anomenada Niello per gravar el metall, omplint els solcs amb negre de sofre per ressaltar el dibuix. Aquesta tècnica exigia molt de temps i molta habilitat manual. Posteriorment, cobrien el metall amb una capa de cera, dibuixaven sobre la superfície, deixaven el metall al descobert i, finalment, aplicaven al damunt una solució acida per atacar el metall en les parts no protegides.

print

print

print

print

print

print

print

print

print

print

print

print

print

print

print

print

print

L'alquímia del gravat, comença la gran aventura

El gravat com a mitjà de reproducció
Mitjançant la realització de les matrius metàl·liques, substituint el negre de sofre per tinta i posant al damunt de les matrius un full de paper, s'obtenia una imatge que reproduïa la imatge gravada i que s'anomenava estampa. La planxa o matriu permetia fer un nombre limitat d'estampes, o sigui còpies del gravat original.

Atesa la facilitat de treballar amb aquestes tècniques i la qualitat i la fidelitat de les imatges reproduïdes, per comparació el gravat sobre fusta, que era lent de treballar i requeria destresa especial, el gravat va esdevenir durant molt de temps L'únic mitja fidedigne de reproducció i difusió d'imatges.

un dels primers artistes plàstics que va fer servir aquesta tècnica per estampar una imatge fou Andrea Mantegna, a Itàlia, que la utilitzava per fer reproduccions de la seva obra pictòrica i aconseguir així una difusió més gran, Gràcies aquestes característiques i al seu fàcil transport, els artistes centreeuropeus van poder conèixer les obres del renaixement Italià i viceversa. Va començar així un intercanvi d'imatges i d'interpretacions arreu d'Europa.



Inicis del gravat modern com a obra original


Durant molt de temps, el gravat i les diverses tècniques s'han associat a grans artistes. Uns dels primers artistes que va emprar el gravat com a obra de creació va ser Rembrandt, conegut pels seus aiguaforts. Giambattista Piranesi (un dels pocs artistes que es dedicava en exclusiva al gravat) és molt conegut pels seus aiguaforts de temes arquitectònics. Posteriorment va revolucionar el gravat Francisco Goya, amb les seves sèries d'aiguatintes (Caprichos, Los desastres de la guerra, etc.) Paral·lelament, el gravat era utilitzat per artesans gravadors pel fet de ser el mitja de reproducció i difusió d'imatges més fidel i íntimament associat a la impremta.

 

El gravat i la Impremta


A partir de la invenció de la fotografia i, conseqüentment, del fotogravat, el gravat i la impremta van seguir camins diversos.


La impremta es va convertir en una activitat industrial (en el gravat al buit, els principis són els mateixos, però canvia substancial-ment el procés).


El gravat es va dedicar (com en l'actualitat) a la parcel.la reservada a la producció artística amb edicions limitades, amb excepció dels anomenats documents de seguretat o bitllets de banc, una de les poques aplicacions industrials d'aquesta tècnica junt amb algunes edicions de segells de correus, en que les planxes originals són gravades a mà per un mestre burilista i s'imprimeixen sobre un paper especial. (El gravat ai buit de les impremtes es basa en els mateixos principis, però s'utilitzen processos fotomecànics en l'elaboració de les planxes).


De totes maneres, el gran concepte anomenat gravat calcogràfic actualment s'aplica al món artístic, a la realització manual d'edicions seriades i limitades portades a terme per L'artista en col·laboració amb el mestre gravador. El resultat final depèn en gran mesura de la compenetració entre ambdues parts, i també de l'habilitat i de l'estil personal de L'estampador. En el segle actual, diversos artistes han investigat, actualitzat i fet evolucionar les diverses tècniques del gravat; artistes de la talla de Pablo Picasso, emprant l'aiguafort i l'aiguatinta, Giorgio Morandi, amb l'aiguafort, Henri Goetz i Joan Miró, amb el carborúndum i el color, Max Ernst, amb els collages, Stanley W. Hayter, amb el mètode de les viscositats, Antoni Clavé, amb el gofrat i Zush, partint d'imatges digitals, entre d'altres.

 

Com reconèixer un gravat

email mail next